El canvi: la comprensió espiritual

Sense una comprensió espiritual, és molt difícil poder canviar les nostres actituds en la seva totalitat. És cert que, si sentim ràbia, frustració, negativitat, podem intentar treballar aquestes mateixes emocions en positiu i, a base d'anar-nos entrenant (ex: teràpia conductista) el nostre cervell, cada cop s'anirà programant en positiu, amb el qual, probablement, trobarem una millora.

No obstant, algunes de les nostres actituds actuals, s'han anat forjant, a través del temps i de l'espai. Potser, durant la infància, l'adolescència, o potser fins i tot, provenen del sistema familiar, d'algun antepassat que, ni tant sols, coneixem. I és que, la nostra energia, guarda informació. O...ja per últim, tota la nostra memòria cel·lular, és a dir, totes les existències, vides o records que ha tingut la nostra energia i ànima, tenint en compte que, no som només un cos físic, sinó que som un ser multidimensional amb ilimitades realitats físiques i energètiques. En el present, ens trobem que, segons el que anem visquent, s'activen aquestes memòries, a través del record i, llavors és quan podem sentir, com, de cop ens afecta o ens fereix alguna cosa que, aparentment, no té importància. El perquè podem sentir ràbia o negativitat cap algunes persones que gairebé no coneixem. En aquests casos, a vegades, és per les injustícies socials que cometen: com els polítics, per exemple. A vegades és per sintonia o vibració amb aquella energia i, altres és per això últim que estàvem parlant, per les memòries viscudes que recordem amb aquella persona, ja siguin positives per nosaltres o negatives.

En qualsevol d'aquests casos, la comprensió espiritual és la que ens ajudarà a comprendre en tots els nivells, el perquè d'aquella emoció que ens costa controlar o que, per molt que ens esforcem en treballar-la, estem obtenint l'efecte contrari, és una lluita constant perquè no sabem perquè es va repetint, ens suposa un gran esforç gestionar-la o bé, inconscientment tendeixo a reprimir-la o a culpar-me a mi mateix per tenir-la i això produeix una resistència que el que fa és multiplicar aquesta emoció.

Per tant, la clau és mirar d'on ve i perquè s'ha produït, a través d'infinitat de tècniques, com  la meditació, les regressions, les constel·lacions, el reiki, la biodescodificació conscient, la teràpia psicològica sistèmica, etc. El següent pas, és l'acceptació comprenent que som duals i que anem camí de l'evolució cap a la llum i que tota la foscor s'està desprenent de nosaltres mica en mica i el tercer és la trascendència espiritual (es produeix un cop alliberem aquesta emoció a través de l'acceptació, s'obre un nou nivell de consciència en què podem sentir sense que res ens afecti, ja que tot té un perquè, tot serveix per créixer i evolucionar. Quan entenc això, tot s'allibera més ràpid i...la foscor, treu el cap, però no s'hi queda, ja que, nosaltres tampoc ens hi recreem. La reconeixem però la deixem marxar). No hi ha pressions a l'univers, això arribarà quan estiguem preparats, ni abans ni després, aquest moment, ja està reservat per a tu per quan toqui.

Us passo un enllaç que complementa molt bé tot això que acabo d'explicar i que, pot ser més ben entès a través d'un vídeo tan didàctic com aquest. És el documental de El Cambio, del Dr. Wayne Dyer.

Namasté